dimecres, 22 de juliol de 2015

L' article d'opinió




Els articles d'opinió són textos que es publiquen en els mitjans de comunicació, com a col·laboracions o com a cartes al director, que exposen el parer sobre algun tema en concret  amb el propòsit d'influir o modificar l'opinió del receptor. 


     L'article d' opinió ha de ser clarament subjectiu i acostuma a expressar-se en primera persona del singular. D'altra banda, és imprescindible que el text
s' ajusti a la realitat dels fets exposats sense exagerar els arguments i mantenint un to cordial i respectuós per tal de no perdre veracitat a l'hora de presentar els diferents arguments. 





ESTRUCTURA

Títol

- títol de la secció on es publica l'article (opcional)
- títol de l'article


Introducció


- tesi o idea principal


Desenvolupament


- exposició dels arguments


Conclusió


- síntesi dels continguts o opinió personal
Emissor



- en les cartes al director, nom i població de l'autor;   en les col·laboracions als mitjans de comunicació,   nom de l'autor (en aquest últim cas, també pot anar abans o després del títol de l'article )


FORMAT

Els articles d'opinió han de dur sempre el nom de l'autor perquè són textos que exposen un parer personal.

Tractaments personals


 - Emissor: s'ha d'utilitzar la primera persona del singular, JO (crec, opino...).    
L'emissor expressa el seu parer sobre una qüestió i, per tant, esta implicat  en el missatge del text. Si en una carta al director es representa un col·lectiu, es fa servir la primera persona del plural, NOSALTRES (creiem, opinem...).

       L'exposició ha de ser clara, ordenada i sense vaguetats. Abans d'escriure, és convenient fer un esquema del que es vol dir perquè el text sigui coherent.

       En el desenvolupament de l'article, els arguments s'han d'ordenar segons el grau d'importància, i les diferents idees s'han de separar en paràgrafs.

      Els connectors i les expressions que s'utilitzen en els articles d'opinió són els següents:
     - Per introduir els diferents arguments: per començar, d'entrada, primer, d'una  banda, en primer lloc...; d'altra banda, segon, tercer, en segon lloc...; finalment, per acabar...
     - Per expressar l'opinió personal, s'usen verbs que expressen opinió: crec, considero, penso, em sembla, sóc del parer que, el meu parer és que...
     - Per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en definitiva, en resum, així doncs...
     - Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a més...
     - Per emfatitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central
        és, convé destacar...

     - Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari...
     - Per introduir la causa: perquè, ja que, atès que, a causa de/que, com que...
     - Per introduir la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest
        fet, per això. ..


     Per donar suport a les afirmacions, les opinions o els arguments exposats, es poden fer citacions d'autoritats, és a dir, frases de grans pensadors o d'entesos en la matèria de que es tracta.

     S'ha de tenir en compte que les cartes al director es publiquen sense l'encapçalament, Senyor director, ni el comiat; només es publica el cos de la carta.

     En la redacció dels articles d'opinió, cal adaptar el tractament del tema i triar la varietat dialectal o l'estàndard i el grau de formalitat segons el tipus de publicació (d'àmbit general o d'àmbit local o restringit).


MODELS D'ESTRUCTURA



Títol
Les lleis es posen en venda
Emissor

LA CÀBALA
Josep Maria Ràfols

Introducció

Les companyies tabaqueres nord-americanes pagaran bilions de pessetes perquè els aprovin una llei i que impedirà que puguin ser demandades pels malalts de càncer de pulmó i les seves viudes. I jo, si em toca la loto, em compraré una llei perquè al meu carrer no pugui circular cap altre cotxe a l'hora que porto el nen a l'escola. S'han acabat les cues.

Desenvolupament


     Amb l'auge de les privatitzacions s'ha posat a la venda el poder legislatiu, segons sembla, i qui té pasta gansa es compra una llei a la seva mida com abans es comprava un iot de 50 metres. D'aquesta manera esta passant a la història aquella afició que van despertar els racionalistes francesos i la seva posterior revolució segons la qual s'havia de legislar per protegir els drets de les persones i el progrés de la societat. Ara es legisla per assegurar que les companyies productores de màquines de fer fum puguin seguir amb les seves empreses encara que la meitat de la humanitat tussi fins a treure els pulmons per la boca.

Els polítics nord-americans, que defensen la mesura de manera unànime, estan calculant en quins beneficis socials es reinvertiran els 21 bilions de pessetes de les tabaqueres. Mentrestant, aprovaran que els cigarrets puguin continuar portant nicotina, substància addictiva, que permetrà que els ciutadans puguin continuar fumant i quedant enganxats al tabac.

Conclusió


D'aquesta manera quedaran tots contents. Els polítics, perquè tindran diners per cobrir necessitats de tota mena, no necessàriament assistencials ni destinades a combatre l'addicció al tabac i les seves conseqüències sanitàries. I també estaran satisfetes les tabaqueres, perquè no només tindran assegurada la continuïtat del negoci durant generacions, sinó que l'acord els permetrà disparar el preu del tabac.
De la persecució dels fumadors es passarà ara a considerar-los com la principal font d'ingressos del pressupost.




Pot tenir opinió una fotografia? 



muro_de_berlin.jpg



El fotoperiodisme





Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de la Enciclopèdia Catalana (GDLC), el fotoperiodisme és el periodisme gràfic, que es defineix com l’«especialització del periodisme que informa amb material fotogràfic». En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) encara no recull aquesta paraula, per tant, es tracta d'un neologisme.

El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, va experimentar un gran desenvolupament durant el segle XX i en el segle XXI està vivint canvis importants gràcies a les noves tecnologies. Així doncs, els fotoperiodistes existeixen des de fa més d’un segle i han deixat testimoni gràfic dels esdeveniments crucials de la nostra història recent.



El fotoperiodisme el podem entendre aleshores com la màxima expressió sense paraules, la concentració de sensacions a través de la imatge. Actualment és molt prestigiós, gràcies especialment al World Press Photo




World Press Photo



El World Press Photo es va fundar l'any 1955. Es tracta d' una organització independent amb seu a Àmsterdam coneguda per crear i dur a terme un interessant certamen de fotografia de premsa, en el qual es trien anualment les fotografies guanyadores en diferents categories-temes d'entre totes les enviades per fotoperiodistes, agències de premsa, diaris i revistes.

Com podeu observar a continuació, són imatges que destaquen per una forta càrrega emocional, per captar un esdeveniment sorprenent i original, per la simple bellesa en sí mateixa, etc.

Vegem-hi una mostra:



                                                     Vulture (1993), de Kevin Carter




                                  Lunch atop a scryscraper (1932), de Lewis H. Wine.


  
       

                  Vaixell sobre el terrat (2011)
, de Yomiuri Shimbun







                                            Rugby (2011), Ray McManus
                                  



        
Joy at the end of the run (2013), de Wei Seng Chen 





Salt cap a la llibertat, Peter Leibing (1961)



Cançons proposades

A continuació teniu una proposta de cançons adients per a treballar aquest tema.
Què us suggereixen?




Corren, de Gossos amb Dani Macaco 









Això es pot salvar, de Sau 





Jocs de guerra
, de Sangtraït






Massa jove per fer-me gran, d' Els Pets





Els trens de Kosovo, de Lluís Llach








Els teus somnis, de Sopa de Cabra




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada